Miguimon a Austràlia

Bloc personal

Cap a Hawaii!!

leave a comment »

Land of surf and sunshine

Finalment!!

Me falten dos exàmens aquesta setmana per acabar el semestre i començar les vacances d’estiu.. Be, no del tot vacances perquè aquest estiu faré 2 subjects i intentaré buscar algo de feina de IT però en vistes dels resultats anteriors no serà gens fàcil. La veritat es que no tinguen la residencia australiana les ofertes es redueixen molt i tambe no tinguen la carrera a l’ultim any encara mes.

La residencia al acabar la carrera me la donen automàticament en teoria. Ja se sap que els començaments mai son fàcils!! I molt menys en un altre país, una altre llengua i cultura diferents. Paciència xato..

I divendres 21 de Novembre a les 6 pm m’hem vaig cap a Honolulu (Hawaii) per 1 setmana de vacances amb una bona amiga, la Núriaaaa jeje. Que farà ja? Casi 1 any que no ens veiem i allà ens trobem.. al mig de l’oceà pacific!! Jo volo des de Sydney amb JetStar que es la companyia de low-cost de Qantas i tenen molt bones ofertes. El vol son 10:30h sense escala i la diferencia horària es de 20 hores respecta a Sydney perque es creua la “International Line Time” o sigui que flipare el jetlag per tots cantons. Buenu per sort no es el primer cop! Ella vola des de Toronto (Canada) on esta visquen en aquests moments i te unes 13 hores de cami. Fins ara!

Written by miguimon

Novembre 17, 2008 at 7:26 pm

Arxivat a travel

Melbourne Cup 2008: The race that stops a nation

leave a comment »

Dimarts 4 de Novembre es va celebrar la 148th Melbourne cup, la cursa de cavalls mes important de tot Austràlia i declarat dia festiu en diferents estats per la seva importància. I es realment un dia de festa, celebracions i molta post-farra. La cursa la fan a l’estadi Flemington Racecourse a Melbourne i consisteix en 3,200m (la mes llarga i emocionant) i corren 24 cavalls.

Melbourne Cup 2008

Aquest any la va guanyar un cavall Australia en “Viewed” i es va emportar un bon grapat de calerons a la butxaca, la bonica suma de $5.6 milions de dollars australians o lo que es equivalent a 2.9 milions d’euros. I es que aquest dia la gent aposta com si fos la loteria de nadal. La questio es que no em volia perdre l’esdeveniment i el dimarts a les 12 del migdia ja estava apunt per anar al pub a escalfar l’ambient. Durant tot el dia i han moltes curses però a les 3pm tarde tothom es para, aposta i mira la cursa llarga i bona.

Vaig anar al Lightbrigade pub que esta a Paddington amb en Carles i companyia i vam fer algunes apostes però casi casi que no podem perquè era tal quantitat la cua dins el pub que casi sortia fora al carrer. Tot s’ha de dir que aquí en tots els pubs hi ha una secció exclusiva amb maquines i apostes d’esports de tota mena, hi ha molt de vici. Pero un dia es un dia i vam apostar $30 cada uEntrenadorn pels cavalls preferits de guanyar que donaven mínim de $5 per cada dollar apostat, però res de sort. No en teníem ni idea! El que va tenir molta sort es en Gerard un amic català que va apostar per la cursa 9 i va treure $75 gastant $2 miserable dollars. Vam tenir una ronda gratis!! No es que sigui gaire aficionat als cavalls però tinc gravada la imatge de la cursa i va ser explosiva, espectacular de veure!!

El pub estava a rebentar i tothom pendent de la cursa en una pantalla gegant de com a mínim era de 100″ molt d’ambient i totes les noies vestides típiques per la ocacio molt arreglades.Tothom s’esperava que guanyes en Mad Rush o en Zipping perquè eren els favorits. Pel guanyador en “Viewed” donaven molts de diners: $46 per dollar apostat si guanyava i $12 per la placa (1,2,3 en qualsevol ordre).

Com a curiositat i perquè us feu una idea de com d’important es aquesta cursa aquí, les apostes fetes per aquesta cursa al TAB (empresa que gestiona tot aixo) van ser un total de $162 milions de dollars o sigui que la gent apostava d’una manera molt bestia. Jo al pub vaig veure gent treguent sobres amb mes de $500 a dins. Deu ni do! A la foto es el entrenador del cavall amb una cara de $$$ que no s’aguanta. Disfrutels!

Written by miguimon

Novembre 6, 2008 at 5:22 pm

Arxivat a australia, party, summer

Paella de Catalans a Sydney

leave a comment »

He estat per variar ja ho se.. una mica desconectat del blog i es perque vaig comprar-m’he un nou disc dur de 320GB 7200rpm pel meu  MacBook i de pas actualitzar la ram a 4GB, ara ja torno a tenir tot el sistema funcional i carregat de piles!

Diumenge passat despres de tenir un mogut cap de setmana entre sortir de festa i treballar al cafe vam celebrar la ja tant volguda paella catalana i com va quedar!! Bonissima gracies al chef Dani. Ja es la tercera quedada que fem tots els catalans o quasi tots que ronden per aqui i cada cop la comunitat creix mes i mes! Aquest cop la quedada va ser a Tamarama beach en un lloc espectacular, a casa de l’Anna que recentment s’ha mogut a Sydney per viure-hi durant molts anys. Jo, per no trencar amb les meves costums vaig arribar tard per culpa del curro pero be, en resum vaig poder disfrutar del menjar, bones vistes i del vi obviament 😛 Hi havien uns amics d’en Dani i la Laura que estaven de viatge de noces per Australia i Nova Zelanda i tot just havien arribat el dia abans! Primer dia i se’n van a una paella de catalans a l’altre punta de mon en un lloc privilegiat, lucky!

Si voleu veure les fotos: http://www.catalansalmon.com/webs/fotosxalbum.php?id_ciutat=24&album=5

Written by miguimon

Octubre 23, 2008 at 7:52 pm

Arxivat a australia

Estiu i molta calor!!

leave a comment »

Que jo recordi l’any passat per aquestes dates no feia calor com ara i no anava a la beach cada dia a remullar-m’he.. Que esta passant? No ho se pero fa dies que fa un temps increible i aixo que estem a finals de setembre principis d’octubre. Aquest mati me despertat a les 8 del mati i estavem a 27C amb pronostic d’arrivar als 36C i aixi ha estat. Es a dir, la mateixa temperatura que a Darwin al nord d’Australia. Un dia caloros pero per sort hi han les magnifiques platges per disfrutar, jugar amb els remolins un rato i contemplar la naturalesa 🙂 i  d’aquesta manera he passat un dia tremendo d’estiu perque no ens enganyem, l’estiu es aqui i no marxara fins a principis d’abril. I doncs, 6 mesos? En teoria si pero a la practica el temps aqui canvia molt i espero que no vingui una borrasca i plogui durant 15 dies seguits.

D’altre banda, he trobat una feina de camarer en un cafe que es diu Ruby’s Diner i va molta gent, te 12 taules i tambe fan esmorzars i dinars. Vaig treballar-hi tot el cap de setmana passat i molt be pero el diumenge va fer 33C i feia moltissima calor i la gent demanant cafes calents, que penses.. tu hi toques? El dissabte vaig anar de cul estava a reventar i la gent feia cua a fora per demanar cafes per emportar. Lo que es surrealista es l’horari del cafe (la gran majoria) perque entre setmana obren a les 6:30 del mati i tanquen a les 15:30 tarde i caps de setmana obren a les 8. Amb lo que vaig guayar el cap de setmana ara estic escrivent el blog amb una pantalla TFT de 22″ LG, es enorme! Aquest sera un cap de setmana llarg perque dilluns es festa (Labour Day) es com el 1 de maig, el dia del treballador. I com que ho soc molt me tocara currar al cafe pero jo encantat aixins faig cash. A disfrutar de l’estiu els de l’hemisferi sud i als del nord… a abrigar-se!

Written by miguimon

Octubre 3, 2008 at 4:37 pm

Arxivat a beach, summer, sydney

Espectacular temps

leave a comment »

Aquest mati fins que no he sortit a fora i he sentit la escalfor del sol no m’ho he pogut creure. Van anunciar altes temperatures i aixi ha estat. L’hivern de Sydney nomes dura de Juny a Agost i mig i la resta es primavera o caloreta. Ha estat un dia d’estiu en tota regla i he aprofitat per fer el primer bany de la temporada, estava fresqueta aixo si! La maxima que hem arrivat avui ha estat a la 1 del migdia a 30.4C i per ser setembre esta molt be. L’any passa recordo que el primer bany el vaig fer al mes d’octubre Fa 4 dies anava amb jaqueta i per art de magia puc tornar a disfrutar de la beach i jugar amb les onades. De cullons! Al migdia he quedat per jugar a tenis amb en Bart (curios nom eh) un colega holandes i despres de guanyar-lo 🙂 hem anat a Coogee beach a comencar arrencar l’estiu que esta al caure. Es nota el temperament de la gent ha canviat, tothom esta molt content! Hem menjat un fish and chips i despres he anat amb la bicicleta a donar un parell de voltes per Centennial Park per acavar d’aprofitar el dia. Ostia!

I avui me salvat d’una increible.. al tornar de Coogee fins a la city per la zona de Centennial Park he baixat alla i feien una redada de tickets a un bus i tot ple de gent jove firmant multes. Hi havien uns 6 o 7 policies i paraven a tothom. Jo he baixat i ho estaven molt ocupats o no se com pero m’he n’he escapat. Es el primer cop que vaig una redada aixins aqui… a l’estiu es posen ficar multes i es paguen el nadal, cabrons cabrons! Poca feina tenen aqui la police!!!

Written by miguimon

Setembre 13, 2008 at 5:59 pm

Arxivat a australia

Diada 11 de Setembre

leave a comment »

El dia 11 vam celebrar la primera diada virtual arreu del mon de totes les comunitats de catalans que hi han repartides arreu del planeta. I per questions horaries, nosaltres vam ser els primers en celebrar-la!! Va faltar gent que no podia venir pero erems 6. Vam organitzar un sopar al restaurant “Catalonia” situat a Kirribilli (despres del Harbour Bridge) i tot seguit vam fer un parell d’intents de gravar un video per penjar-lo al youtube conjuntament amb la resta de comunitats i aixins fer la primera diada virtual de catalans perduts pel mon. Finalment vam fer el video davant la imponent Opera House i la veritat no se com haura surtit perque tots anavem amb mes copes de la normal, pero ja es veura. Actualitzat: video disponible editat per en Dani.

Written by miguimon

Setembre 13, 2008 at 5:42 pm

Arxivat a australia

Visita

with one comment

Hello! Feia molts dies que no posava res de nou pel blog. He estat ocupat! Del 11 al 28 d’agost van venir en Ramon i en Gerard de visita a Sydney i vam estar voltant tot el dia. Vam fer un viatge curt pero increible de Cairns fins a Cooktown, un poblet de 300 habitants perdut enmig de carreteres interminables i la gran barrera de coral. Cooktown ve del capita Cook, el primer europeu que va trepitjar australia ara deu fer 200 anys? Precios tot s’ha de dir.

Un cop a Cairns, jo i en Gerard vam anar a buscar la furgo Britz que haviem llogat i en Ramon el vam deixar a l’aeroport a l’espera! A la reserva vam posar 2 persones i clar no podiem anar alla 3, ens farien pagar mes. Pero com que nosaltres som molt llestos la jugada ens va sortir rodona jeje 🙂 Eh que si nens! Ens vam estalviar un bon grapat de dollars i hi vam poder estar igual de comodes, era una casa allo! Lavabo i dutxa a dins pero el tank de l’aigua ens va fer el tonto i al final ni dutxa ni lavabo. Despres ens vam parar al supermerkat a carregar l’armari i tot seguit a la bottle shop a comprar birres i un parell de rons pel viatge. Cairns es un estil empuriabrava pero molt millor, net, ordenat i tropical.

A davant la platja perque us en feu una idea, hi han piscines d’aigua salada enormes envoltades de gespa i uns lavabos publics amb dutxes de la categoria d’un hotel de classe mitja, increibles! Aquestes piscines les fan servir durant l’estiu perque no es poden banyar al mar per les meduses asessines que hi han a tota la costa de Queensland. Si et pots banyar, pero amb un neopre i ben tapat. Si te pica, te mata. Si una cosa te aquest pais, son aquests detalls pel ciutada/turista/backpacker que cuiden molt els outdoors i posen moltes facilitats per disfrutar de la natura. Imaginet, que haguessim fet alla sense dutxes? Un hostal? No! Tambe hi havien taquilles per posar maletes i en vam fer us, el dia de deixar la furgo teniem tota una nit per Cairns i no podiem anar amunt i avall amb maletes.

Continuem amb el viatge, surtim de Cairns i agafem la carretera que va vorejant la costa, la Captain Cook Highway en direccio desconeguda la veritat no sabiem a on anavem realment. La carretera estava esfaltada pero molt estreta i tot ple de curves. Vam fer una parada a una beach on hi havia un camping i vam veure el primer avis de perill per la presencia de cocodrils a la zona i se te posen els pels de punta perque t’agafa la paranoia de que ten surtira de dins l’aigua. I es que els crocs d’aigua salada poden nadar a la mateixa velocitat que els dofins! A totes les platges hi havien cartells d’avis de crocs i de meduses (temporada estiu nomes) i si ho posen es perque n’hi han.. This is Australia! La primera nit la vam passar a davant la platja on hi havia un parking i unes BBQ electriques per cuinar, de pm. Al canto nostre, hi havia una altre furgo amb una parella que me sembla que eren francesos i ens van dir que havien vist el cartell de crocs a la zona i era de nits, sentiem soroll d’animals i no vegis! El mar estava a 30 metres, tot fosc i intentavem no sortir de la furgo.

L’endema vam fer mes kilometres en direccio a Daintree National Park, on hi han 30 de les 90 especies de plantes mes velles del mon. I es veu que hi van cientifics i biiolegs de tot el mon perque hi han plantes que no han evolucionat en millons d’anys. Alla vam tenir que atravessar un riu infectat de crocs amb un ferri ($20 return) i tot allo era selva tropical, molt autentic. Era bon moment per visitar la zona perque no es la temporada de monsons sino es queda tot inundat i ni amb 4×4 pots anar pel nord. Despres del Daintree River el paisatge es impressionant i te submergeixes a dins la selva i envoltat de parcs naturals. El proxim lloc per anar era Cape Tripulation i a partir d’aquest punt si vols continuar per la costa fins a Cooktown nomes ho pots fer amb 4×4 i ben preparat. I vam intentar fer un petit tall on ens va portar a un cami i tot seguit lo que semblava un hostalet molt mono i vam decidir parar-hi a pendre algo al bar. Com que soms uns cabrons ens vam colar a les dutxes del lloc aquest com si fossim del hotel i es va agrair una dutxa d’aigua calenta de 30 minuts. Despres vam marxar del lloc cagant osties! Es lleig aprofitar-se de la hospitalitat però no vam fer cap mal a ningu tampoc. A mes, vam consumir al bar primer. Vam fer nit en un parking on hi havien mes furgos i l’endema ens aixequem i veiem una platja desertica enorme molt llarga, preciosa. Ens vam entretindre un bon rato en agafar cocos i al final en va caure un pero era massa verd, llastima! A la foto de dalt es pot veure com la marea puja fins casi la selva.  De Cape Tripulation vam tirar marxa enrera perque no ens vam arriscar a continuar fins a Cooktown per la costa i quedar-nos alla clavats. L’alternativa, es la carrereta interminable i que la vam agafar a Cairns, son 350km i a la que surts de Cairns passes les montanyes i el clima canvia totalment, tot es mes desertic i la vegetacio son eucaliptos. I per ser Queensland, es molt remot arribar fins a Cooktown. Aixi doncs, vam posar rum i vam tardar mes de 5 hores en fer els 350km ja que es estret i teniem que anar molt a poc a poc per no xocar amb cap kangaru que n’estava ple de morts i vaques pel mig de la carretera. Un cop a Cooktown voliem anar fins a la gran barrera de coral pero feia massa vent i no vam poder-hi anar desde alla, tambe perque en aquell poble nomes hi havien embarcacions molt petites. Alternativa? Vam anar a fer una visita al riu que hi ha, a veure cocodrils i altres animals. I….. increible!:P

El dia abans vam quedar d’acord amb l’home que ens hi portaria i vam quedar per l’endema a les 12. Era un crack el tiu aquell, nosaltres 3 i ell en una barqueta de 5m, pel mig del riu infectat de crocs… yeeeeeeah! Primer de tot vam anar a recollir unes gambines que havia posat la nit anterior i va treure un parell de cangrejos enormes, que si poses el dit tel tallen directament! A mi no em va fer gaire gracia recollir la gambina perque estavem just als manglars i la tenia lligada en una branca. A mesura que anavem entrant dins el riu, la cosa es posava mes divertida i s’anava fent mes estret i sense ningu alla penses, ostia ens passa algo i que fots alla? L’home ens va dir que si caus dins l’aigua que no en surts viu jeje. I li vaig dir, escolta podem anar per terra? Crec que es devia pensar que estava boig, me va explicar que un cop ho va fer (acompanyat d’un rifle) però que es molt perillos i no ens i podia portar. Un altre dia! Despres d’un rato vam veure el primer croc prenent el sol en un tall de mini-platja i era grandet, uns 4m! Una bona experiencia. Al riu vam fer 15km cap endins i despres no vam poder continuar perque hi havia un arbre al mig i la marea comensava a baixar i com es pot comprendre no hi han ganes de quedar-t’he clavat alla al mig pel sopar dels crocs i sense cobertura ni res!!!! Ens vam aturar al migdia i lhome ens va oferir un pastis que havia fet la seva dona per nosaltres i una tassa de te. Molt bo! Cooktown va ser lo millor de tot, sense turisme i molt autentic. Vaig llegir a un retall del diari que fins l’any 2000, els cocodrils es passejaven pel mig del carrer i els van tenir que fer fora. La mateixa nit vam marxar cap a Cairns perque no teniem mes dies i quedava anar a la gran barrera de coral i l’unic lloc obert era Cairns per culpa del vent. La tornada va ser de nits i perillosa pels animals que te poden creuar. Ens van advertir la dona aborigen de la oficina de turisme i l’home dels cocodrils pero tot va anar be! A Cairns un barco enorme i 1h de cami fins la barrera i bueno continua siguent espectacular lo que veus sota l’aigua pero massa turistic fer-ho alla. Pero, sens dubte un viatge per repetir i amb ganes de continuar viatjant per tot Australia. Some other day!

Written by miguimon

Setembre 3, 2008 at 5:04 pm

Arxivat a sydney