Miguimon a Austràlia

Bloc personal

Archive for Juliol 2008

Abu Dhabi – United Arab Emirates

with 2 comments

Abu Dhabi!!!!!! Me queden poques hores als emirates arabs i ha estat una visita curta ja que nomes he parat per 1 nit. S’ha de dir que es un altre mon tot aixo, molt modern i un luxe que a vegades me sobre (massa carregat) pero esta guai. Per lo que he vist, viuen bastant be pero fa una calor de dimonis que es insoportable. Casi m’agafo algo. Al migdia crec que vam arribar fins als 46-47C i es una sensacio horrible que mai abans havia experimentat. Be a Singapore tambe feia moltissima calor pero era 90% humitat i 30C, diferent. La companyia amb que he volat, Etihad Airways esta bastant be l’avio era molt luxos per dins i em vaig quedar sorpres del programa de entertainment que tenien, impressionant. La pantalla era grandeta, ben definida i era tactil!!!! L’oferta de movies era molt variada (74 en total) i de musica igual. Tambe hi havia una webcam clickes alla i es veia el davant i darrera de fora l’avio pero era tot fosc. Pero me continuo quedant amb Singapore Airlines, el seu servei es insuperable.

El vol de Paris a Abu Dhabi son 6:45h i un cop vaig arribar despres de passar immigracio i recollir la maleta de seguida me van veure cara mal perit o algo pero cap a dins una sala a fer un registre molt molt minucious de tot lo que portava. I cullons quin registre, que el tiu inclus es va quedar mirant el llibre que em vau regalar pel meu cumpleanys aviam si venia del dimoni o algo. Buscava drogues. Perque em va preguntar si fumava, per quant de temps havia fumat, edat, que feia, on anava…etc i jo doncs una mica acullunit nomes faltaria que sortis alguna coseta de les butxaques dels pantalons… ja m’enteneu no? I el cristo que tindria despres… no ho vui ni saber que hagues passat. Probablement m’haurieu de venir a veure a Abu Dhabi en comptes de Sydney. Quan va treure tota la roba, al fons de la maleta va veure uns talls com de sabo o no se que cullons era i em diu i aixo que es??? I jo: ni idea senyor i per mi que es va emocionar i tot pensant que jo que se que trobaria alla. Al final era bon home i tot em va ajudar a tancar la maleta que va costar. Poca broma amb aquests paisos que son seriosos amb aquests assumptes.

Sincerament, a Abu Dhabi no hi ha gaire per fer ni per veure, nomes pots anar a Shopping Malls que n’hi han com 10 o 12 de molt grans i aixo es lo que vaig fer durant moltes hores per refugiarme de la calor. Amb la tonteria vaig acabar anant al cinema a veure una pelicula a la tarde molt bona em va agradar molt: Mamma Mia! A la sala, jo i 4 o 5 persones mes entre les quals un grup de 3 noies ben tapades i vestides de negre com van totes i alla es van destapar la cara. La movie amb angles i subtitulada amb arab, es un bon sistema per saber angles i es lo que fan a paisos com Noruega, tot amb angles! La gent es simpatica pero tampoc ten pots refiar massa, ja nomes d’arribar un suposat taxiste me volia fotre la pirula a l’aeroport diguenme que les altres companyies eren mes cares i dic vale, anem. La parada oficial de taxis estava a fora un lloc i tal i el tiu aquest quan vaig veure que anava al parking baixant les escales vaig dir, apa adeu! Ell ja estava baixant les escales automatiques i jo vaig dir ui ui aqui no hi vaig que ves a saber qui es i que me pot fer. M’anava xerrant pero clar no podia tornar cap a dalt jaja va ser bo. A la parada oficial , vaig pagar 70 AED que son 12 euros i em va portar fins a l’hotel que son 35/40 minuts depenent del transit. Esta be de preu!

Ara mateix estic a l’aeroport de Abu Dhabi a sortides, es molt impressionant l’estructura i la forma es com un mosaic arrodonit amb formes i colors diferents pero predomina el blau i te una forma ovalada al centre i a sota ple de botigues. Me fan mandra les 14 hores de vol pero bueno s’ha de fer es fa! En resum, un bon lloc per una fer una parada curta pero m’hagues fet gracia anar a Dubai que esta a 150km. Apa salut i fins aviat!! A volar…

Actualització: Ja estic a Sydney sa i estalvi! He arrivat a les 7 del mati despres de 14h de vol pero he estat be perque vaig tenir sort i la sortida d’emergencia estava disponible i he pogut estar com a business casi! A l’aeroport de Abu Dhabi vaig tenir que passar 3 controls de la ostia, un per entrar, immigracio i finalment un altre abans d’entrar dins la porta d’embarc. Si te coles alla dins ets un crack. Per aqui fa un temps desastros de pluja i fred polar de 14C i pensar que fa menys de 24 hores estava a 45C com un pollastret!

Written by miguimon

Juliol 24, 2008 at 2:47 pm

Arxivat a australia

Happy Birthday Miguimon

with 2 comments

Estic de celebració!! No m’he n’he adonat fins aquest mati al despertar-m’he d’una dura resaca.. El dia 11 de Juliol del 2007 vaig començar amb aquest blog personal sobre la meva vida a Austràlia. Ostia com passa el temps i tot plegat és algo que em sobrepassa, però va parit aixins. Ahir vaig fer molts de brindis per molts motius però cap pel meu estimat blog que tantes aventures i historietes ha aguantat. I no és per menys ja que en tot aquest temps: 4,840 visites, 82 post, 60 comentaris i 2,367 comentaris d’spam. Gràcies a tothom! Ara farà l’any que vaig marxar a viure a Austràlia i quedar-m’he amb el millor moment és complicat.. moltes coses, canvis, histories però potser el primer dia és el més impressionant.

M’explico: arribes a Sydney a les 7 del matí després de creuar una bona part de món, volar més de 24 hores en un parell d’avions, més de 1 dia i mig de viatge entre que surts de casa fins que aterras, canvis d’hora, travessar la India que sembla que mai s’acabi, sopar, dinar, esmorzar i encara tornes a sopar es un descontrol tot. Normalment els vols que venen d’Europa arriben a primera hora del matí i si fa un dia xulu pots veure una panoramica preciosa de la ciutat i de les platges. I finalment quan sembla que tot s’ha acavat, et trobes amb immigració i amb una cua de 2 hores com em va passar a mi el primer cop i te cagues amb els canguros i amb la mare que els va parir a tots plegats. Fes bona careta perquè no te toquin massa els d’allonsis i una estampa i vinga, baixes escales i a esperar la maleta un bon rato més. Després un últim control, la quarantena i els raig-x que si tens mala llet ti pots tirar un bon rato si te fan regirar-tot o si ets afortunat com l’última entrada al país que vaig fer te donen via verda i surts directament, una loteria. I taxaaaaaaan!!!!!!! Comences a caminar hi ha un passadis llarg fas una curba i et trobes tota una comitiva esperante i mirant com de zombie arrives, és divertit tot s’ha de dir. El primer cop vas perdut totalment i estàs tant cansat que pilles el primer taxi que hi ha en direcció jo anava a George St Hostal i m’enrecordo que feia un dia de sol australià impressionant i vaig notar que la llum era diferent a la que estava acostumat. Era hivern però feia un dia molt maco, vaig deixar-tot a l’hostal i lo primer que vaig fer va ser anar a veure la Opera House i un cop la tens al davant és guauuuuuu em vaig quedar en shock entre la Opera i el Harbour Bridge et quedes atonic.

Written by miguimon

Juliol 13, 2008 at 12:44 am

Arxivat a australia, party, summer

Videos Nova Zelanda

leave a comment »

He penjat dos videos de Nova Zelanda, un es a la punta més nord del pais a Cape Reinga on es troben el Mar de Tasmania i el Pacific i l’altre és baixant per les dunes de la Ninety Mile Beach molt aprop d’allà també. Enjoy!

Written by miguimon

Juliol 3, 2008 at 8:33 pm

Arxivat a australia

Visita a Idaho i tornada a casa

leave a comment »

Aquests 8 dies anteriors han estat molt molt moguts per mi i ja tocava anar a casa a relaxar-m’he. En lo que porto de cami desde que vaig sortir de Sydney fins a casa he tingut que agafar 6 avions diferents… una mica de tot. Pero ha valgut molt la pena. Despres de New Zealand vaig parar 4 dies a Idaho (Estats Units) a veure la familia americana i un parell de catalans ben perits ehhhhhh que feia 2 anys que no els veia i va valdre la pena la visita, uns dies de pm la veritat! Idaho es una altre mentalitat, la gent te una vida molt tranquila i es l’america mes profunda i conservadora. Res havia canviat gaire pero tinc molts bons records i sempre es bonic tornar-hi. Vaig tenir molt bon temps i molta calor, de 37C! Vaig arrivar un dimecres a la nit a l’aeroport de Boise i ja despres vam anar a buscar en Robert el mitja de la familia que estava a casa la seva novieta, com ha crescut el tiu! Un cop a casa vam estar parlant molta estona, una dutxa i a dormir 12 hores. L’endema vaig trucar en Jordi i l’Albert i vam quedar al downtown per fer un sopar de catalans com deu mana i after drinks amb en Jordi per un pub d’alla, que finalment ja soc legal per beure en aquell pais..si es que tenen coses molt bones i coses que no tenen cap ni peus els americans, en fi! Son com son. Per cert Jordi i Albert, aviam si creeu la comunitat de catalans a Idaho pels futurs que puguin venir! www.catalansalmon.com 🙂

Els altres dies amb la family amunt i avall i fent coses. Un dia vam cuinar jo i la Rhonda una truita de patates per sopar i ens va quedar molt bona pero una mica desfigurada ja se sap, falta d’experiencia… I la tornada a casa desde Idaho si que va ser una odisea interminable. La primera desgracia per culpa meva obviament, va ser que vaig perdre el vol de Boise fins a Los Angeles perque se me va passar el boarding time per culpa de fer un cafe massa llarg amb la familia. Ja havia facturat i tot pero em vaig trobar cua als controls i res a fer, la maleta anava a Los Angeles sense mi. Be, vaig arrivar a la porta d’embarc corrents com un animal pero massa tard. Parlant amb la dona de United Airlines li vaig explicar que jo necessitava anar a Los Angeles pero ja! que tenia un vol internacional que me surtia a les 16:30 de la tarde i eren les 11 del mati ja. La dona es va espavilar i em buscar solucions (sense pagar res) i em va enviar a San Francisco perque desde alla sortia un vol que em deixava a Los Angeles amb + temps per buscar la maleta i tota la mandanga. La putadeta es que un cop a San Francisco en teoria tenia menys de 5 minuts per anar a l’altre porta d’embarc i agafar el vol directa a Los Angeles, la dona ja em va avisar: “you need to run!” i si si com un boig corrents per la terminal i paffffffff, el vol s’havia retrasat 1 hora i ja em veia sense temps de buscar la maleta perduda per Los Angeles. Fent temps vaig mirar un rato el partit de la Eurocopa i vigilant que no tornes a perdre cap mes vol, quin desastre soc..

Un cop al maleit aeroport de Los Angeles, que es molt lleig tot s’ha de dir… vaig tenir la llet que la maleta estava a la cinta per alla donant voltes encara i de seguida vaig canviar de terminal que tenia 35 minuts per facturar i embarcar. Je je, arrivo a la terminal 2 de Air New Zealand i caos de gent i de policia, es veu que l’havien desallotjat perque havien trobat un packet/maleta suspitos. Amb la tonteria encara vaig tenir temps de facturar i agafar el vol pero vaig passar un dia de nervis, tencions i corradisses. Un cop a Heathrow despres de tota la mogudeta, canviar d’aeroport i 1.30h de bus fins a Stansted i agafar l’ultim vol fins a Girona ja reventat del tot. Podria ser pitjor sempre penso. 4 vols i molts aeroports per arrivar a caseta pero content d’estar-hi per uns dies.

Written by miguimon

Juliol 3, 2008 at 12:12 am

Arxivat a Idaho