Miguimon a Austràlia

Estic de celebració!! No m’he n’he adonat fins aquest mati al despertar-m’he d’una dura resaca.. El dia 11 de Juliol del 2007 vaig començar amb aquest blog personal sobre la meva vida a Austràlia. Ostia com passa el temps i tot plegat és algo que em sobrepassa, però va parit aixins. Ahir vaig fer molts de brindis per molts motius però cap pel meu estimat blog que tantes aventures i historietes ha aguantat. I no és per menys ja que en tot aquest temps: 4,840 visites, 82 post, 60 comentaris i 2,367 comentaris d’spam. Gràcies a tothom! Ara farà l’any que vaig marxar a viure a Austràlia i quedar-m’he amb el millor moment és complicat.. moltes coses, canvis, histories però potser el primer dia és el més impressionant.

M’explico: arribes a Sydney a les 7 del matí després de creuar una bona part de món, volar més de 24 hores en un parell d’avions, més de 1 dia i mig de viatge entre que surts de casa fins que aterras, canvis d’hora, travessar la India que sembla que mai s’acabi, sopar, dinar, esmorzar i encara tornes a sopar es un descontrol tot. Normalment els vols que venen d’Europa arriben a primera hora del matí i si fa un dia xulu pots veure una panoramica preciosa de la ciutat i de les platges. I finalment quan sembla que tot s’ha acavat, et trobes amb immigració i amb una cua de 2 hores com em va passar a mi el primer cop i te cagues amb els canguros i amb la mare que els va parir a tots plegats. Fes bona careta perquè no te toquin massa els d’allonsis i una estampa i vinga, baixes escales i a esperar la maleta un bon rato més. Després un últim control, la quarantena i els raig-x que si tens mala llet ti pots tirar un bon rato si te fan regirar-tot o si ets afortunat com l’última entrada al país que vaig fer te donen via verda i surts directament, una loteria. I taxaaaaaaan!!!!!!! Comences a caminar hi ha un passadis llarg fas una curba i et trobes tota una comitiva esperante i mirant com de zombie arrives, és divertit tot s’ha de dir. El primer cop vas perdut totalment i estàs tant cansat que pilles el primer taxi que hi ha en direcció jo anava a George St Hostal i m’enrecordo que feia un dia de sol australià impressionant i vaig notar que la llum era diferent a la que estava acostumat. Era hivern però feia un dia molt maco, vaig deixar-tot a l’hostal i lo primer que vaig fer va ser anar a veure la Opera House i un cop la tens al davant és guauuuuuu em vaig quedar en shock entre la Opera i el Harbour Bridge et quedes atonic.