Miguimon a Austràlia

Un dia de PM!!! Acabo de vendre un mattress (matalàs) per $70!! Us explico tota la història: resulta que aquest matalàs (doble) estava a la room de la noia japonesa i va marxar i no el volia per res i jo li vaig dir vale, el vendre a gumtree.com.au un lloc que es ven de tot. Si voleu veure l’anunci aquí. La cosa té cullons perquè aquest matalàs té com a mínim 6 anys era d’una altre noia i le venut com un matalàs de 2 anys i amb bona condició (ho està). Digueu-m’he cabró si voleu jeje però un s’ha d’espavilar!! Vaig posar un anunci amb fotos i tot i me van trucar varies persones entre elles la que s’acaba d’emportar-lo, acaba de venir amb el seu novio i l’han carregat m’ha donat els $70 i ala adéu!! Molt content. $70 per la cara! Ha estat graciós perquè la noia ha volgut provar-lo i ja veus tots posant el matalàs al terra i la noia estirada a sobre m’entres la irlandesa cuina un xai amb patates i no sé que més! S’han quedat al·lucinant la australiana, irlandesa i una seva amiga kiwi (Nova Zelanda) i de fet jo també de lo ràpid i fàcil que ha estat!!!! Salut!

Un dels bistecs més barats que he menjat mai i a més, estava bo!! Ahir quan vam acabar l’examen de programació a les 11:30 vam anar a celebrar-ho amb un parell de birres per esmorzar amb en Miro, un amic de la uni que és d’Eslovàquia i porta ja 3 anys a Sydney. És un crack dissenyant pàgines web i treballa amb una gran empresa hi ha fet webs com la de Mitsubishi Austràlia entre d’altres.

Després de les birres vam anar a dinar al The Star Bar amb un seu amic que també està dins el món IT també (Information Technology) i treballa fent d’administrador de sistemes. Star Bar és un lloc de 3 plantes que hi han pantalles de tv enormes per veure sports, billars, disco, restaurant, bar… multi espai que n’està plegat a dins la city.

La història és que en aquest lloc fan uns bistecs de 300g amb patates per $6.95 que són 4 eurets i estàn molt bons. Al canto de casa també fan menjar d’aquest estil però no per 4 euros o sigui que ja hi tornaré a alimentar-m’he.

Avui he fet el primer examen de Database Systems de les 9:20 a 12:30 (3h) i m’ha faltat temps per acabar algunes preguntes però penso que m’ha anat bé (però tampoc molt bé). El dia 21 de dec sabré els resultats. Estaré menjant torrons ja. Demà tinc el de Python Programming de 2h de duració.

Ha estat curiós perquè qui vigilava (cada moviment que feies t’estaven a sobre) eren unes dones de considerada edat que no sé d’on han sortit ni res i he preguntat una cosa i m’ha vist el nom i ha preguntat d’on era i al acabar l’examen m’ha explicat que l’any passat va a estar per Spain i que li va encantar molt Barcelona, sobretot l’arquitectura de Gaudí i també Madrid (va fer un tour).

M’ha fet gracia quan m’ho ha estat explicant i després li ha anat a dir a una altre que corria per allà mira mira aquest noi és de Spain com dues velles. Sort que he marxat sinó mitja hora parlant. Aquests dies estic fent vida tot el dia a dins la biblioteca “State Library of New South Wales” que està al canto de Botanic Gardens. No està gens malament, 3 plantes, internet wifi sense cap mena de restricció, un restaurant abaix de tot amb un cel cobert que fan plats molt bons per $10.50 que són 6€ (amb aigua, pa i mantega inclòs) i un cafè a l’entrada. L’única cosa, són els horaris perquè obren cada dia de les 9 del matí fins només les 8 de la tarde. Podrien tancar una mica més tard me pregunto jo. Ja se sap, és horari australià.

S’acaba el semestre i venen exàmens per la setmana que bé de les tres assignatures que faig. (màxim són 4 per semestre). Però vaig preferir començar amb tres per saber si tindria molta feina i per veure com m’aniria. De moment va bé, vaig aprovant tots els projectes de cada assignatura i només m’he falta saber una nota de Database Systems del segon projecta. Cada un val 25% i l’examen final 50% però s’ha d’aprovar tot, no va per mitja!

Fa quatre mesos que vaig marxar de casa per venir a viure i estudiar a Sydney. Estic molt content d’haver vingut a parar en aquest remot lloc. M’agrada! El començament ja se sap que no és fàcil abandonar-ho tot i començar una nova vida a l’altre punta de món en un lloc que mai has estat abans. Tot són decisions. Vaig marxar el dia 16 de juliol de Barcelona després d’un viatge que el recordaré per molt de temps!!

Barcelona vol fins a Londres i esperar-m’he 10 hores, sí 10!! sense fer absolutament res a la terminal pel vol fins a Kuala Lumpur (Malàisia) que són 14 hores. Un cop allà esperar-m’he 3 hores i vol nocturn de 8 hores fins a Sydney arribant el dia 18 a les 08:00 am, cansat, brut, zombi perdut i amb mala llet. Per postres passar controls d’immigració que m’hi vaig estar més d’1h i aquell dia encara vaig aguantar fins les 4 de la tarde.. En resum! 2 dies per arribar a Sydney no està malament.. (continua)

Lo fotut és que les hores de vol se’n van passar ràpides però les esperes no. Un cop a dalt, menges molt, te culturitzes una mica, intentes dormir, camines, xafardeges els veïns, escoltes música i vas com el barco pirata quan hi han turbulències.

Malgrat totes les males hores de viatge Austràlia és un país impressionant i Sydney un dels millors llocs del món per viure-hi. Aquí van les meves raons top 10 raons:

M’agrada Sydney perquè…

1. Estil i qualitat de vida sorprenents per una ciutat de 4 milions
2. És una ciutat tranquil·la
3. És multicultural
4. És una ciutat segura
5. No hi ha contaminació
6. La llum és diferent
7. Les platges són netes i amb onades molt grans per jugar-hi
8. Opera House i el Harbour Bridge són dignes de veure
9. Hi han molts de parcs per jugar, fer esport i passar el rato
10. L’estiu dura 6 mesos

Aquests quatre mesos han passat molt ràpids i amb moltes experiències i bons moments.. la gran majoria positius.

Per això vui donar les gràcies sobretot a la meva germana per obrir-m’he camí i els ulls, el suport continu dels meus pares i família, a l’Albert & Jim de Sydney per ser tant ben perits i per suposat.. a tots els meus amics que són els millors del món!!!

Ens veiem dintre de un mes!!

Per fi!! Miraculosament i per art de màgia avui me despertat i la xarxa wireless “Netgear” tornava ha emetre ones pels aprofitats com jo. Em sento bé. Jo sense tenir accés a internet per mi és com per un jugador de futbol sense la seva pilota. És així! De totes maneres m’agradaria saber la clau de l’altre xarxa per si me torna a fallar un dia d’aquests.

Avui ha estat un dia rodó malgrat el mal temps que fa a Sydney, sí portem una setmana amb núvol i pluges i baixes temperatures (15º) . Acostumat al bon temps de 30º i poder anar a la platja, bicicleta pel parc, barbacoes.. ara sembla que vingui l’hivern en comptes de l’estiu. Paciència i al mal temps bona cara!

Aquest cap de setmana s’ha instal·lat la noia Irlandesa substituta de la japonesa que ara viu sola en un apartament. Va venir el divendres a la tarde i literalment va envair la casa! Portava com 15 bosses enormes, una calaixera, armari, plats, gots.. I la vaig ajudar a portar les coses fins a la room, com ha de ser!!

Bé, les primeres impressions són positives sembla una bona noia i és molt agradable i sempre riu. És chef al centre de convencions de Sydney que està a Darling Harbour i es veu que va cuinar pels de l’APEC (quan va venir en Bush i tota la tropa a tocar els d’allonsis a Sydney) i jo li vaig dir perquè no l’enverinava una mica al estimat president americà. Llàstima!

Un altre detall, ara gaudeixo de Foxtel (satèl·lit digital) a casa gràcies a la irlandesa i de ràdio a la dutxa i paelles bones per cuinar. Ahir diumenge a la nit vaig cuinar una truita amb espàrrecs, ceba i pa amb tomate i em va quedar bona i tot! Vaig millorant les meves tècniques culinàries! Sí, això de viure lluny de casa te fa millorar i aprens ràpid a cuinar, netejar, planxar la roba..

Ja portava massa temps gaudint d’internet gratis gràcies a algú molt despreocupat i simpàtic. S’ha acabat, almenys desde ja fa uns dies. Estic una mica preocupat, me costarà viure sense internet a totes hores i el bloc estarà menys actualitzat.  Desastre total. D’altre banda no tot està perdut, m’explico!

Hi ha una altre xarxa wireless però encriptada amb WEP (Wired Equivalent Privacy) i és diu “Motorola4265″ i amb una mica de sort mi podré connectar en uns dies. Com? Un programa que es diu aircrack-ng. Al portàtil no hi tinc instal·lat Linux perquè el cdrom no me funciona de cap de les maneres i estic amb el fantàstic windows xp pro. I me sento molt frustrat perquè no sé realment què passa al sistema i és molt limitat windows, en tots els sentits.  Lo que fa aquest programa és rastrejar la xarxa i amb uns algoritmes desxifra la clau. Impressionant, sí! És a dir, totes les xarxes protegides amb WEP Per fer tot això m’aniria molt bé tenir Linux perquè originalment aircrack-ng és per aquest sistema operatiu. Ja us explicaré l’aventura wireless i sinó me tocarà contractar una ADSL2+ per $40 (25€).