Miguimon a Austràlia

Avui 29-S és el meu sant!! Encara que a l’altre punta de món és fa una mica estrany no per la distància sinó per no tenir a tota la gent a qui més m’agradaria tenir ara mateix. Però igualment feu una birra a la meva salut i si potser una San Miguel, millor que millor. Salut!!

Ahir vaig aconseguir el permís per treballar i la raó perquè tardava tant és perquè no havia pagat quan vaig aplicar per internet, despistes meus.. Em vaig presentar a immigració i ja se les gasten aquí, una sala ben mona amb una pantalla de tele panoràmica i una cafeteria a dins mateix.

Després de fer no sé quanta estona de cua em va assistir una noia simpàtica però sense canvi. Vaig tenir que anar a fer exchange de $20, increïble i vergonyós!! S’ha de pagar $60 que venen a ser uns 30€ per treballar i també vaig fer el Tax File Number que a casa ve a ser el número de la seguretat social.

A 4 hores de vol de Sydney hi han les illes Fiji, un altre paradis al mig del pacific. El resort esta al grup d’illes “Mamanucas Islands” i en una d’elles (Castaway Island) es on van fer la peli “Naufrago” d’en Tom Hanks.

L’illa de Vomo Island es impressionant i es relativament petita, vaig tardar 1h i pico en donar la volta. Per cert, casi me quedo la nit a l’altre punta perque la marea puja per la tarde i un home fijia ja m’ho va dir que no ho fes despres del migdia, era perillos i jo va i ho faig i no les tenia totes!!!

Ahir vam anar a fer snorkel per un lloc del voltant amb la barca i va ser increible el fondo la vida que hi ha i els colors del coral i plantes. Potser em va agradar mes que les WhitSunday i es que les Fiji tambe te cada lloc que dius mare meva es que el meditarrani no hi ha res. Demà a primera hora del mati marxem amb helicopter fins a l’aeroport que son 15 minuts i costa casi lo mateix que un water taxi d’aquests. Quan arribi a Sydney penjare les fotos. Ja hi són!

Dilluns vaig fer de testimoni pel “casament” de l’Ester, una noia de Madrid que té el xicot australià i és amiga de la Susanna que vaig conèixer a Canadà fa 6 anys i ella està a Canberra estudiant. En resum, que m’he van demanar per fer de testimoni i jo no m’ho podia creure, s’han tornat bojos.

Però després em van explicar que a l’Ester li van cancel·lar la visa d’estudiant per no assistir a classe i l’única solució que tenia per quedar-se a Austràlia era casar-se amb el seu xicot, que és jugador professional de la EFL un esport molt famós semblant al rugbi. Vam anar a una casa a uns 25 minuts amb cotxe de Sydney i allà hi havia un home d’uns 60 i pico d’anys i la seva dona i van començar a firmar papers, posar la targeta de crèdit (com no!) i pagant $400. Ara ja pot estar a Austràlia i dintre de 3 anys aconseguirà la residència. Bravo!!

Cool! Ahir vaig anar a la meva primera festa australiana invitat per la Melissa que complia 32 anys i també d’un seu amic italià que en feia 26. Va estar molt bé i tota la gent era molt enrotllada, vaig passar una bona nit! La festa era a Coogee en una casa impressionant amb un jardí i una piscina a dalt i bones vistes. Bé, aquí a Austràlia quan estàs invitat a una festa cadascú es porta el seu propi alcohol i vaig comprovar que era veritat però al final tothom pillava lo que trobava jaja. Jo vaig portar 2 botelles de vi blanc i una de cervesa Carlgton, la meva preferida.

Després de estar mitja hora buscant la casa vaig arribar fins abaix la platja que estava a 15 minuts caminant i allà hi havia un bowling i en aquell moment va sortir un home i li vaig preguntar si s’havia on era el 48 Pauling Ave i aquest bon home va tornar a entrar a dins i vam mirar un mapa que hi havia penjat de la zona i res me va dir que me portava amb el seu cotxe que estava a 2 minuts. Es deia Denís i devia tenir uns 50 i pico més o menys. Clar al principi desconfies una mica però aquí Sydney la gent és així i ja ho havia vist a Irlanda aquesta generositat un dia buscant un hostal. Em va deixar davant la porta, taxi gratis.

Vaig conèixer molta gent i curiosament vaig parlar amb un que havia estat a Cadaqués i em va dir que l’equivalent a Austràlia és Byron Bay. S’hi haurà d’anar. També hi havia un noi de Sabadell!! Es diu Ovidi i té la novia australiana i està estudiant angles i treballant en un bar spanish. Que petit és el món. Plaga que som! Hi havia molta gent que era de overseas però que porten ja algun anys per aquí. I tots me diuen lo mateix que l’estil de vida de Sydney els i encanta i realment està molt bé. La festa va començar a les 8 de la tarde i es va acabar a les 3. Si me passen les fotos ja les penjaré. Al mapa, Paddington és on visc i l’altre és on era la festa.

Ahir a la tarde jo i la Elpha (japonesa) que viu amb mi vam anar a Bondi beach, la platja més famosa d’Austràlia a donar una volta. No sé perquè ho és però personalment no és la més maca. En total hi han 37 platges a Sydney i no estan a més de 30 minuts de la city amb transport public. Bona temperatura, sol i tranquil·litat.

Des de el dia 7 de setembre fins al 3 d’octubre tinc unes bones vacances!! Viuen molt bé aquesta gent tot el dia tenen festa i histories i no és d’estranyar amb tots els parcs i platges que hi han. El 7 vam tenir “public holiday” per la presència del senyor Bush i van declarar festa a tot Sydney. Avui estem a 22º ja estem a primavera i l’estiu s’acosta, demà divendres 14 han anunciat 26º.

Aquest matí aprofitant que no tenia res a fer, he agafat la bicicleta, el casco i he anat a donar una volta fins a l’opera house, guai l’anada per oxford street a tota castanya però la tornada costa una mica més jeje..assegurat! De volta cap a casa m’he aturat en una botiga de plantes a Paddington i n’he comprat tres per el meu petit balco de casa que dóna al carrer.

Estimats líders mundials, per què no aneu a un altre lloc a fer petar la xerrada? Perquè això és lo que feu, fer turisme, beure bon vi i menjar com uns senyors. M’entres l’altre 99% de la gent intenta fer una vida normal, hem d’estar a les vostres ordres durant les vostres vacances (1 setmana ja porten Sydney). I sí, tot això comporta mal rollo a la gent i temors a nous atemptats.

Per qui no ho sàpiga APEC significa (Asia-Pacific Economic Cooperation) i en teoria parlen de temes com la guerra de Iraq, el canvi climàtic, relacions internacionals… i participen un total de 21 països que són: Austràlia, USA, Canada, Xina, Singapur, Hong Kong, Japó, Corea, Malàisia, Mèxic, Xile, Nova Zelanda, Papua nova Guinea, Perú, Filipines, Rússia, Tailàndia, Brunei, Vietnam..

La veritat, durant aquests dies no es pot fer res a dins la city. Per sort avui és l’últim dia i se’n van tots ja. Que bé!! Imagine’t la pobre gent que venia a fer turisme i es troba amb això, sense poder anar a l’Opera House i sense poder gaudir de la tranquil·litat de Sydney. Ahir dissabte i van haver 3000 protestants i diversos detinguts per Hyde Park, no m’hi vaig ni acostar. Però un company de la universitat i va anar i aquestes són algunes fotos que va fer. Per cert, el dimecres quan anava a acompanyar la Núria a l’aeroport vam veure el Air Force One des de fora. Es veia la cua amb la senyora bandera americana, tot un luxe.

Una curiositat, aquí Austràlia fan un programa d’humor a la ABC que es diu Chaser Team i fan gamberrades i se’ls i va acudir durant APEC (estaven avisats prèviament per la policia) de intentar accedir a la zona de seguretat. Les 11 persones del team van llogar 3 cotxes de color negre i li van ficar la bandera de Canadà i un d’ells es va disfressar de Bin Laden i no vegis quin follon després. Amb tot això, es van saltar 1 control important i casi entren a dins la zona de màxima seguretat que és al InterContinental Hotel, on suposadament dorm en Bush. He llegit per un diari de per aquí que si haguessin estat a 10m de l’Hotel els franctiradors haurien actuat. Increïble!

Paradís!!!!! Ahir a la nit vam tornar cap a Sydney després d’aquestes mini-holidays a les WhiteSunday Island!! Vam veure balenes mentres navegàvem, dofins i tortugues. Tot ha anat molt bé!! Austràlia es un país increïble i quan surts de la city tot és completament verge i salvatge. L’anada vam volar amb Virgin Blue una companyia de low-cost i estava guai amb pantalla de TV a cada seat i la tornada amb JetStar. I vam flipar a l’aeroport de Sydney a la domestic terminal, al passar el “control” no ens van demanar ni el passaport ni els bitllets, res!

Vam arribar el dissabte al migdia i vam anar a Airlie Beach on vam fer una nit d’hostal esperant l’endemà per agafar el veler. A les 7 de la tarde ens vam trobar que feien una party a l’aire lliure amb un grup tocant molt bona musica i s’havia de pagar $10 som molt llestos i ens vam colar per un altre lloc jijiji… una nit per repetir!!! L’endemà plovia i a les 12 teníem que agafar el veler, feia mal temps i la moral estava baixa.. però el dia es va anar arreglant cada cop mes.

El veler estava molt be. Feia 20m i era d’estil menorquina la proa. El capita, el encarregat i la cuinera eren molt simpàtics però l’única cosa que vam trobar era que hi havia massa gent. Millor un grup de 10 persones que no pas 23 com érem perquè després tothom va una mica al seu rollo però igualment la gent era simpàtica. Casi tots eren d’anglaterra, Dinamarca, Austria, Belgica i Alemania. A la tarde del diumenge vam fer snorkel i realment es increïble lo que hi ha per allà abaix, quina vida!! Ple de coral de mil colors i peixos que mai havia vist. Al principi te fa respecte posar-te a l’aigua per por a les meduses. La més perillosa i letal es la “Box Jellyfish” i s’ha d’anar molt amb cuidado. Encara que ara no es la temporada no en vaig veure cap però per precaució te fan posar el traje. Tambe feia respecta perquè hi ha moltes coses que mai havia vist i no es com el mediterrani, es la Gran Barrera de Coral!!! Considerada una de les meravelles naturals del mon. S’ha de veure!!